jueves, 14 de mayo de 2009

Sobre cultura, preus i llibertats



A voltes la discussió sobre quins haurien d’ésser els hàbits culturals de les persones, sembla que desemboqui en una visió classista sobre quines coses formem part del grup, dins de la voluntat clasificatoria en l’home, acostumat a englobar-ho en termes de “les belles arts”.
El problema de les classificacions sorgeix quan d’elles se’n fa norma i passen a ser unes de primera i d’altres de segona.
–Malgrat tot, en certs aspectes tot això és cert, i fins i tot bo que succeeixi-
Aquest text neix d’una reflexió personal, que té origen en la discussió interna després d’un cafè amb amics...

És lícid que critiquem el gran consum cultural de mala qualitat del país?
Sovint responem que hom és lliure de triar el que hom vulgui (valgui la redundància). I que això, es fruit del lliure albir que com a homes i dones adquirim pel sol fet de ser-ho.
A tot això respondríem que és cert, i que aquesta fora la situació desitjable; on tot un país podés tant sols, consumir hores i hores de “Gran Hermano” enllaunades, castings diversos sobre cantants que no son cantants, i diverses desgràcies alienes que ens facin sentir més confortables en l’escalfor de la manta i el sofà.
Malgrat tot, la situació real, la que conforma a voltes la mediocre rutina, és semblant però no igual.
És semblant en aparença però no en essència.
Els nostres teatres no s’omplen fins el dia de la darrera funció (a excepció dels musicals, que de teatre sovint no en tenen gaire...), i la gent sembla creure més patriota dur un ase al maleter del cotxe, acompanyat d’un CAT, que no pas comprar un llibre de Rodoreda, o Víctor Català entre tants d’altres. Per al contrari programes de discutible contingut, i tele-desgràcies varies fan de les quotes d’audiència el somni de qualsevol inversor.
Així doncs, no seriem gaire lluny del primer supòsit desitjat, en què tots consumíssim deixalles pel televisor.
No obstant, la única diferència que separa ambdós situacions, la desitjada i la real, neix de la llibertat de l’acte. Jo desig poder escollir escombraries, car en això es fonamenta la llibertat. En la possibilitat de poguer escollir.
D’aquí neix la segona formulació: Som realment lliures, o és tothom lliure d’escollir actualment quin consum cultural vol per al seu ús propi?
Jo em plantejo que no, que no tothom pot accedir a comprar entrades de teatre de forma més o menys normal, per a concerts, òpera, dansa i totes les varietats que d’aquí neixin.
El fet que algú no pugui accedir a comprar una d’aquestes opcions (si és que realment han de tenir un preu econòmic) fa que les persones no siguem en la seva majoria lliures plenament.
Per aquest motiu, plantejar-se que no és criticable l’actual consum cultural ens hauria de fer pensar, si no és aquesta una actitud classista. Ja que apart de simplista, obviaria que la manca de llibertat desplaça l’oferta cap a un altre bé, malharadament substitutiu de tanta cuktura actualment en desús.
En fi...
Sempre ens queda pensar, i a forma de consol; que si totes les opcions fossin assequibles el resultat seria diferent.

-O no.-


A.D.M

sábado, 9 de mayo de 2009

Es convoca l'assemblea de l'Agrupació de Ciutat Vella

El proper dia 16 a les 19:30 hi ha convocada l'assemblea de l'agrupació, amb el següent ordre del dia:

.Elecció de la mesa
.Aprovació de l'ordre del dia
.Presentació i votació de l'informe de gestió.
.Elecció de la nova executiva.

Us hi esperem.

Ciutat Vella

lunes, 4 de mayo de 2009

Dia del treballador. -1 de maig-




La JSC de Ciutat Vella participa en la manifestació de l'1 de maig, dia del treballador.

Video realitzat per la Federació de Barcelona

Barcelona més que mai!

Clausura Xe Congres JSC Barcelona from JSC Barcelona on Vimeo.



L'impuls definitiu per a la JSC de Barcelona.

Felicitats a tots, i en especial als companys de Ciutat Vella, Fakiri y Laure!

martes, 31 de marzo de 2009

Felicitats!


Javi López, 1er Secretari de la JSC from frameproduccions on Vimeo.

viernes, 20 de marzo de 2009

El dia 28 a les 20:30 vota per el planeta, apagant els llums!


La JSCdeCiutatVella, votarà per el planeta!

Vote Earth for Earth Hour 2009

Paco Ibañez [En el Olympia] España En Marcha

martes, 10 de marzo de 2009

Trobada europea de joves socialistes

La JSCdeCiutatVella us anima a venir, a la trobada que durant el proper cap de setmana es fara a Barcelona sota el titol: "Respostes Globals, a problemes locals"

viernes, 6 de marzo de 2009

sobre Marx, economia i propietats...

 El rasgo distintivo del comunismo no es la abolición de la propiedad privada en general, sino la abolición de la propiedad burguesa [...].

Ser capitalista significa ocupar, no sólo una posición meramente personal en la producción, sino también una posición social. El capital es un producto colectivo; no puede ser puesto en movimiento sino por la actividad conjunta de muchos miembros de la sociedad y, en último término, sólo por la actividad conjunta de todos los miembros de la sociedad [...].

En consecuencia, si el capital es transformado en propiedad colectiva, perteneciente a todos los miembros de la sociedad, no es la propiedad personal la que se transforma en propiedad social. Sólo habrá cambiado el carácter social de la propiedad. Esta perderá su carácter de clase.

MARX, Karl: Manifiesto del Partido Comunista, 

Ediciones en lenguas extranjeras, Pekín, 1971, pp. 50-52

sábado, 28 de febrero de 2009

Bruce Springsteen - Working On A Dream

La ola del cambio se acerca a Euskadi...

Patxi Lehendakari!

www.patxilopez.com

viernes, 27 de febrero de 2009

En Euskadi: Haz que suceda!!

La JSCdeCiutatVella desitja que el proper diumenge Patxi Lopez sigui el nou lehendakari, perquè creiem en la pau i en el pais format per ciutadans, animem avui als companys del PSE i a Red para el canvio en aquesta marató que estan realitzant durant les darreres 24 hores.

www.patxilopez.com

Agur!

jueves, 26 de febrero de 2009

PSdeG - Queres que volvan?


Agora non podemos parar.

martes, 24 de febrero de 2009

Paco Ibañez - La poesía es una arma cargada de futuro (Gabriel Celaya)

Una mica de poesia...

LA POESIA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO


Cuando ya nada se espera personalmente exaltante
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmando,
como un pulso que golpea las tinieblas,

cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades:

Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.

Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.

Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.

Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan
decir que somos quienes somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.

Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.

Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.

Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica, qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.

Tal es mi poesía: Poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.

No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.

Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: Lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra, son actos.

  GABRIEL CELAYA ("Poesía urgente")

sábado, 10 de enero de 2009

1r cinefoum. "PROMISES" conflicte "palestí-israelià"



El proper dimecres dia 28 de gener a les 19:30 hores la JSC-deCiutatVella ha organitzat un cineforum, sobre el conflicte arab palestí, através d'un interesant documental "PROMISES" que de forma esplèndida narra la historia de set nens, als quals pocs metres els determinen a viure en mons totalment diferents. Així us invitem a assistir-hí per ser un tema de rabiosa actuaitat, i al qual el compromis amb la pau, la justicia i la llibertat ens crida com a societat. La Joventut Socialista de Ciutat Vella us demana la vostra assistència, per iniciar aquest cicle de videoforums. Tots i sou convidats.